Imatge i identitat corporativa

La gent en general i els estudiants de disseny gràfic en particular, tendeixen a confondre el terme “imatge corporativa” amb el de logotip, publicitat o fins i tot, amb tot allò que es refereix a la marca. És important entendre la diferència. La identitat corporativa és la percepció que una organització té sobre si mateixa, i és fruit tant de la pròpia història de l'empresa, institució o organisme, com de les estratègies que fins avui hagen dut a terme com a organització. 

D'altra banda, la imatge corporativa és la percepció que la gent en general o un determinat públic, té sobre l'empresa. Mentre que la identitat es refereix a l'activitat organitzada per part d'una empresa de difondre en un ambient determinat la seua pròpia essència, la imatge fa referència a la interpretació que els públics fan d'aquests actes. És a dir, mentre que la personalitat corporativa emana d'una institució, la imatge deriva de la recepció i percepció que els individus tenen sobre la mateixa a partir de la interacció de les seues experiències amb la mateixa. Per contra, la comunicació corporativa es relaciona amb el procés que converteix la identitat corporativa en imatge corporativa.

L'objectiu de tota entitat és aconseguir que hi haja coherència total entre la identitat expressada i la imatge percebuda pels seus públics, entre els productes que l'empresa produeix, la seua personalitat i la seua manera de diferenciar-se de la competència. Tot açò implica un programa que gestione les accions necessàries que l'empresa haurà de portar a terme per a aconseguir el projecte d'empresa desitjat. Açò implicarà també un sistema coordinat en totes les formes de comunicació (missatges i actuacions) de l'empresa, la qual cosa li permetrà aconseguir una òptima coherència en la percepció i projecció d'una imatge integrada que podrà consolidar-se en el temps.

Per AltSpace (Treball propi) [CC BY-SA 4.0 https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Undev_Branding.jpg]

Personalitat pròpia

Tota organització necessita tenir una personalitat pròpia, és a dir, un conjunt de característiques que la distingisquen i que permeten reconèixer-la i diferenciant-la de les altres. Aquests atributs específics de cada institució configuren la seua identitat, la qual es concreta en dues qualitats definitòries. D´una banda, els trets físics que són els que incorporen els elements icònic-visuals com a signe d'identitat, vàlids per a la identificació de l'empresa des del seu entorn. Els dos aspectes bàsics de la identitat física d'una entitat inclouen una forma simbòlica –la marca/imagotip- i una forma verbal – logotip -. D´altra banda tenim els trets culturals que són els que aporten els elements profunds de la pròpia essència de creences i valors de l'organització, és a dir, la personalitat o identitat cultural de la institució que es concep com la manifestació, en forma codificada, de la cultura latent de l'empresa.

De la conjunció de tots dos sorgirà una concepció integral de la identitat corporativa, un projecte global que haurà d'ocupar-se tant de la imatge externa que projecta, com de la interna i de les pautes que delimitaran una filosofia, un estil laboral (administració, recursos humans, adreça...), dins de l'entitat. En definitiva, es considera la identitat corporativa com un conjunt de característiques amb les quals una empresa ha decidit identificar-se i projectar-se davant els seus públics, per a açò ha de dur a terme una programació d'estructures sígniques organitzades que satisfacen les seues necessitats i que han de respondre a una traducció visual de la seua personalitat corporativa.

D'aquesta manera, s'ha de parar esment a tots els senyals de comunicació tant concretes (per exemple, el logotip), com a abstractes (una donació benèfica) que emanen de l'empresa conscient i inconscientment, ja que d'elles sorgiran valors que s'arrelaran profundament a la identitat de la institució.  Per tant, la identitat corporativa és una de les peces claus de la comunicació en empreses i institucions i només una identitat corporativa, fort, coherent i consistent permetrà a aquestes organitzacions adaptar-se als canvis , canvis que porten al fet que els seus responsables en matèria comunicativa realitzen continus estudis d'imatge que els permeta conèixer i definir la marca i el producte o servei; determinar els seus atributs positius i negatius; accentuar el record i efecte de la publicitat, i determinar la credibilitat i l'acceptació que té aqueixa imatge.

Per ScolopendraJazz (Treball propi) [CC BY-SA 4.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], via Wikimedia Commons